Si teng cuyons...

Aquest mes fa dos anys que em van comunicar, de l’empresa on n’havia estat treballant durant més de deu, que em despatxaven. La noticia em va impactar, però encara em van deixar més impactat les condicions que m’oferien a canvi de seguir en l’empresa tot renunciant a un possible acomiadament. No profunditzaré en el tema però podeu deduir que eren irrisòries. La resposta era clara: “a mi m’agrada aquesta feina però si no em voleu, despatxeu-me”.

Al maig de 2010 vaig pensar: tinc dos anys d’atur i, si puc, no els cremaré, tot esperant que durant aquest període de temps les coses aniran a millor i sortirà alguna feina, segur.

Al cap d’un any just de l’acomiadament em va sortir una oportunitat laboral fent-me autònom per exercir de comercial. Deu mesos després la cosa va deixar d’existir per un mutu acord entre l’amo de la distribuïdora i jo mateix. D’aquella manera no s’anava enlloc.

Ara ja han passat els dos anys des del meu acomiadament i no només les coses no han millorat, com era l’expectativa meva i de molta altra gent, sinó que van a pitjor i sense entreveure’s cap solució a curt termini. A hores d’ara encara tinc dret a cobrar la prestació d’atur uns mesos més.

Arriba un punt que dius, i ara què ? veus com els que estan a prop teu també reben les conseqüències de l’estat actual en el que hem anat a parar, veus que hi individus de la societat civil, alguns d’ells propers a la burgesia i d’altres relacionats directament amb la monarquia, que se’ls inculpa de diferents presumptes fraus i veus  que els qui governaven (recordo que entre el meu acomiadament i avui han passat tres eleccions pel camí) segueixen impunes a moltes coses: impunes a sortir, això sí, amb el cap ben alt, d’unes administracions que han gestionat fatalment, impunes a unes actuacions menyspreables vers la ciutadania en general, impunes a actuar fraudulentament en benefici propi, impunes a deixar uns deutes vergonyosos que hores d’ara ningú sap com s’arreglaran, impunes a deixar herències de gestió molt complicades de tirar endavant, etc… però no tan sols d’això s’alimenta aquests tipus d’espècimens que ens han gestionat durant els darrers anys, també s’alimenten d’una gran dosi d’indecència menyspreant a la gent al·legant que ells no són els responsables ! i a sobre tenen la gran barra de dir com i quines mesures s’han d’emprendre per sortir d’una situació que ells ha creat en bona part i que no reconeixen i, per si fos poc, encara diuen que en alguns casos són falses i, per si fos encara més poc, tenen seguidors  fidels !

Pot haver-hi gent que tingui la poca o la nul·la vergonya de passejar-se pels carrers amb aquesta cara tant dura ? bé suposo que per a ells no n’és pas de dura, al contrari, els hi hem d’agrair l’esforç doncs encara ho podrien haver fet pitjor.

Quines misèries.

Tornant al tema laboral i arribat a aquesta situació, una de les reflexions que se m’acudeixen és que potser millor que m’estavelli, si és que m’he d’estavellar, sol. Intentar endegar algun projecte i a veure què passa. És cert que molts coneixements professionals no tinc, però depèn del sector al que vagi a parar potser no cal ser un gran professional. En l’autodidàctica i en l’acumulació d’experiència també hi hem de creure. Al cap i a la fi molts dels dirigents d’algunes administracions no tenen cap mena de coneixement, vull dir polític, ni estudis, vull dir també polítics, senzillament s’hi han posat i la resta els hem triat, o no. Així de senzill i així és el sistema en el que vivim.

Un sistema i una democràcia que ens dóna l’immens plaer de mantenir a algun crescut i prepotent  que, de tant en tant, refrega per la cara dels catalans el seu súper poder i la seva elocució fàcil vomitant frases mostrant un bilingüisme exasperant a la veu de: “si teng cuyons dimelo a la cara” (*).

Potser sí que hem d’anar pensant en clau de país i decidir què volem ser quan siguem grans. Almenys alguns mals ens els arreglaríem des de dins de casa.

(*) Transcripció fidedigna en funció de la pronunciació del personatge en qüestió per tal que no hi hagi males interpretacions.