Un petó molt fort, Zahida.

Avui ha estat un gran dia. Bé, ha estat la culminació de dos anys de compartir diferents experiències. Aviat farà dos anys que molts de nosaltres, grans i petits, vam conèixer a la nova professora que engegaria el curs de P4 a l'Escola Àngels Garriga. Ara, una vegada superats el cursos de P4 i P5 podem dir amb la veu ben alta i amb la màxima satisfacció que som uns afortunats.
La Zahida és i serà una mestra exemplar, amb una dedicació infinita que ha deixat una empremta inesborrable entre nosaltres.
Ara s'ha acabat un cicle i els nostres fills i filles començaran, el curs vinent, primer de primària amb la tranquilitat, per part de nosaltres, que hi arribaran amb la màxima preparació gràcies en gran mesura a la Zahida.
Ella ens va demanar de fer una mica de festa per tal de poder acabar el cicle d'una manera diferent, lluny de l'aula i d'aquella mena de cortina que, per molt que es vulgui esquivar, sempre hi és en la relació pares - mares - tutor. Ha estat un encert.
Al migdia han començat les emocions dins mateix de l'aula quan tots els pares i mares que han pogut s'hi han acostat una hora abans de recollir els infants per tal de regalar-li un llibre dissenyat pels mateixos nens i nenes amb dibuixos dedicats a ella, a més un obsequi com a record per part de tots. Per la seva part havia preparat un audiovisual en el qual resumia el que havia estat el lllarg del curs. Llàgrimes i emocions a flor de pell.
La tarda ha estat més distesa i ens ha servit a tots per variar rutines i converses, una estona molt agradable mentre els petits gaudien en el seu ambient: gronxadors, patates, pa amb nocilla, etc...
Un final de curs que tots i totes recordarem durant molt, molt de temps.

Un petó molt fort, Zahida. 

4 anys de bloc.

Avui estic d'aniversari, fa quatre anys des que vaig escriure la primera entrada en el meu bloc.
Des de llavors moltes, moltes coses noves, algunes de bones, algunes de no tant i algunes de dolentes.
Moltes gràcies a tots els qui hi comenteu, als qui hi heu comentat i als qui de tant en tant us hi passegeu.
Una abraçada a tots.

He d'incloure llengues al meu currículum !!!

Collons, collons, collons !!!!
Se m'està amuntegant la feina i encara no he tingut temps de modificar el currículum.
Abans de res, però, crec que he de donar les gràcies als srs. (?) del PP i als del PAR per ampliar-me'l tant sobtadament.
De sobte i com el qui no vol la cosa ja sé parlar dues llengues més !!!
LAPAO i LAPAPYP.
Sense cap mena de dubte això ens obrirà, en un futur, moltes portes als afortunats.
Per acabar i a tall de deferència vers aquests m'acomiadaré en Lapaoès i en Lapapypès:
Bona tarda.

Ni Barça, ni Madrid.

Ni Barça, ni Madrid, des de fa una setmana que tant me fot el futbol, la Champions i demés coses que he anat comentat en aquest bloc des de la seva existència.
El més important és la salut dels qui t'envolten.
Som-hi, papa.

I la caverna digué: Paparato !!

Si el Déu del món futbolístic és argentí, juga al Barça i es diu Messi resulta que, per obra i gràcia de l’esperit sant, els 115 Cardenals electors han triat un altre argentí per tal que dirigeixi la nau del món eclesiàstic a partir d’avui.

Estic convençut que no tardarem massa a escoltar les primeres bromes fàcils en relació de les ajudes divines al Barça per aquest motiu… si és que aquestes es produeixen, és clar.

Jo ja he sentit a dir que la primera ordre papal serà que a partir del proper conclave la fumata que anunciï que s’ha consumat la tria deixi de ser blanca per passar a ser blaugrana.

Paparato !!

Una Moritz, si us plau.

Sobren les paraules però per si de cas algú no ho sap o no se n'ha assabentat, el Moritz Vendrell ha guanyat la Copa del Rei d'hoquei patins.
Si la millor lliga del mon d'hoquei és la nostra, la millor Copa Del Rei del mon és la que es juga aquí, no ? No pas en cap altre lloc del mon, no ?
Doncs ja està tot dit, el millor equip del mon en les competicions de Copa no és cap altre que el Moritz Vendrell.
Felicitats !!

La final: a l'estadi Chacón.

L’endemà va ser el dia que no va passar res.

De fet, a part d’un clima gairebé excitant per ser al mes que estem, m’atreviria a dir que la resta ha estat normal, fins i tot la derrota d’ahir. I dic normal perquè el Barça, darrerament, no està bé i el Madrid sí, i com que fins ara era normal que els passéssim la ma per la cara perquè estàvem millors ara resulta que no ho estem tant com abans. Motius ? molts: la baixa forma d’alguns, la manca de l’entrenador, la vista posada en el Milan, que si Cesc o Iniesta, que si Villa o Alexis, etc…

Avui, quan encara s’està disputant una semifinal, poques hores després que s’acabés el partit enfront el Barça trobo molt lamentable, escandalós i una falta de respecte brutal (que no sorprèn venint d’on ve) vers el Sevilla que ja s’hagi aixecat la polèmica en la ubicació de l’estadi per diputar la final. Ja es dona per fet que serà entre dos equips de la capital.

Al loro !!! (que deia aquell) Que no nos embauquen  !!! (que tornava a dir aquell), jo ho tindria clar, a la porta del Campo Nou un rètol ben gran que hi digui: ens en hem anat de rebaixes.

Sense problemes ni manies. Que juguin la final al Calderón, a La Romareda, o… a qualsevol altre indret que no vulgui ser un territori sobirà.

Per cert hi ha algun estadi que es digui Chacón ?