Des de fora tot es veu més clar.

Ja estic fart de la gent que aboca tanta merda damunt el lloc on, no fa gaire, li pagaven el sou.
Personatges com el Touré Yaya, Ibrahimovic o el mateix Bojan Krkic em treuen de polleguera.
La distància, es veu que actua com un laxant i fa que totes les defecacions que durant mesos i mesos no has pogut alliberar, de cop i volta te les evacua però enlloc de pel cul, per la boca.
Des del total desconeixement del que pot passar dins d'un vestidor com el del Barça, l'únic que puc pensar és que el qui deixa passar una oportunitat així o és perquè vol o és perquè no en sap més i el qui mana decideix fer canvis.
El que sí que tinc clar és la mala sang d'alguns que un cop han marxat no els costa gaire obrir la capsa dels trons. Què passa ? Que des d'uns quilòmetres més enllà és més fàcil buidar el pap ?
No ho puc entendre.
Tema apart és el del malalt de l'Ibrahimovic. Aquest noi crec que, si és cert el que expliquen que diu la seva biografia, està molt, molt fotut. No sé si el desequilibri mental que porta és de naixement o l'ha anat adquirint amb el pas dels anys i les companyies, ho desconec, però el que està sortint a la llum és bastant greu.
Imagino que aquestes històries que explica se les ha fet venir bé ara que el Barça ha d'anar a jugar a San Siro i així afegir pressió, o nerviosisme, o mala llet al rival. No sé. Però el que tinc molt clar és que des de la distància també es pot entreveure una gran dosi de covardia de la gent.