Lax'n'Busto a La Lira.

Feia molt temps que no anava a un concert dels Lax'n'Busto i ahir me'n vaig poder treure l'espineta. Gairebé a última hora vaig comprar l'entrada per anar-hi en "sessió" de tarda.
Senzillament excepcional. Donava per suposat i demostrat la gran qualitat musical dels Lax'n, ho han demostrat des del primer dia i s'han anat fent millors amb el pas dels anys, i complementats amb una Orquetra de Cambra la cosa arriba a ser espectacular com així va ser.
Jo que encara soc dels nostàlgics dels l'n'b, he de dir que el gran salt que han fet amb el Salva és inqüestionable i els ha obert moltíssim el ventall de possibilitats musicals però ahir... amb aquells temes antics, clàssics diria jo, de la seva discografia.... l'ambient.... El Vendrelll... No se.... em preguntava durant el concert, no podriem crear un Salva Fortuny ????
El Salva és espectacular cantant, te una força immmensa i et treu totes les notes que vulgui, el Pemi Fortuny això no ho tenia, no ens enganyem, tenia d'altres virtuts que un lider també ha de tenir dins i fora de l'escenari però encara a dia d'avui quan poso un cd dels lax'n'busto i la veu comença a cantar encara em dic: "amb la veu trencada del Pemi..... com seria tot plegat ?".
Estic molt content, però, pels Lax'n'Busto, musics impressionants que estan aguantant el pas del temps i segueixen sent un referent. Durant una època, pot ser la més daurada del rock fet a casa nostra, van moure's una mica a o l'ombra dels "grans"; Pets, Sau, Sopa... però el temps ha demostrat qui és el millor, no ho plantejo com una competició, simplement qui és el que segueix al peu del canó, traient discos, innovant, adaptant-se a les condicions actuals, sent imaginatiu i amb un segell de qualitat que els ha fet arribar on han arribat. Molts grups s'han quedat pel camí i ells son aquí.
Ahir van donar les gràcies al C.I.T. i al Juanjo Espina per organitzar un cap de setmana per recordar, jo també ho faig, però no vull oblidar que si tothom és on és a dia d'avui és perque els ja mítics Sam i Teresa van ser on havien de ser en el seu moment i, quan arriba el dia que la vida et dona situacions agradables però també difícils, només vull enviar-los una felicitació i una abraçada des d'aquí. Aquests tres concerts també son seus.

"Ñ, Els visitants"

Fa molts anys es va emetre per televisió una sèrie més o menys impactant i interessant que es deia "V". Ara resulta que TV3 està emetent la mateixa (bé, la mateixa no) sèrie amb avenços tecnològics i temàtica similar però adaptada al segle XXI. No entraré a valorar-la perque no la he seguit més enllà d'un parell d'episodis i algun que altra zàpping però des de fa uns dies m'ha vingut al cap que això de "Els Visitants" potser no cal plasmar-ho en ficció per que durant aquests darrers dies i en concret el cap de setmana passat a molts pobles i ciutats de Catalunya es van viure invasions de llargandaixos tenyits de vermell i groc.
La veritat és que ja m'imaginava que amagats dins les cases hi havia molta gent esperant treure una bandera que se'ls estava podrint i se'ls podria perque no hi havia motiu per ventilar-la. L'únic equip que els podia ajudar a fer-ho està a l'ombra del poder blaugrana i, és clar !!!, la selecció és el clau roent on agafar-se no només per celebrar alguna cosa sinó també per fotre als qui porten un parell d'anys guanyant-ho gairebé tot.
"Ñ, Els visitants" no és ni una sèrie ni una pel·lícula, és una realitat. Una realitat que ha esclatat al mateix temps que ha esclatat un poble que se sent ferit quan li retallen els seus drets, quan li torpedinen el seu futur i quan li impedeixen qualsevol poder de decisió. Estic convençut que una (petita) part que ha celebrat de manera efusiva, pirotècnica i etílica els èxits de la Selecció Espanyola també s'alegren dels èxits que Catalunya ha de tenir com a país però molt em temo que la gran, gran, grandiosa majoria que van treure el toro, el pop i fins i tot l'àliga imperial a invaïr els carrers i places del nostre país desitgen tot el contrari.
Jo també soc dels qui desitja que el Barça triomfi al mon i d'aquesta manera em miro els èxits de la selecció, de cap altre manera més puc fer-ho i també soc dels qui pensa en la hipocresia que s'ha palpat des d'alguns mitjans de comunicació amb el tracte i els comentaris que s'han abocat sobre alguns jugadors.
Quan van de vermell son els millors però si aquest vermell se "l'embruta" amb unes franges de color blau...

Adeu Jan. Hola Sandro

Acaba una etapa i en comença una altra, així és la vida i Can Barça no n'és una excepció.
Joan Laporta se'n va i pot fer-ho amb el cap ben alt, amb l'etiqueta d'haver estat el president del Barça més exitós de la història i amb un llegat, per posar dos dels exemples més clars, que ens deixa com el club més solidari del mon i el qui ha estat el primer en fer fora els violents del seu estadi. Si a això se li suma el bagatge de títols en totes les seccions no hi ha discussió possible. Una altra cosa és si el seu comportament, en moments puntuals, ha estat el correcte i aquí si que crec que ha fet alguna relliscada. Tot i així n'estic més que content del president que el Barça ha tingut aquests darrers 7 anys.
I ara arriba un nou president amb un nou equip de gent que estic convençut que estan molt preparats per afrontar aquest repte. Espero que tot els vagi bé i que el temps acabi donant-los la raó, que treballin amb la mateixa perseverança que ho han estat fent durant aquests anys preparant l'assalt a la junta directiva, que mantinguin l'actual nivell esportiu, social i solidari del club i que no caiguin en els petits errors que s'han comès en els darrers temps.
Si és així ningú podrà parar al millor club del mon.
Gràcies Joan Laporta.
Benvingut Sandro Rossell.

Consulta a Santa Oliva

Creia que no es faria però al final ha estat possible. Un grup de gent de Santa Oliva ha treballat durant molts dies per tal que el poble també digués la seva en referència a les consultes per la independència de Catalunya.
Al final, la feina ha tingut el seu premi i el municipi Baixpenedesenc ha pogut opinar.
Des d'aquí només vull felicitar als qui s'hi han implicat al 100 % des del primer dia i a tots els qui en menor o major mesura hi hem col·laborat d'una manera o altra.
Era d'esperar que no es fes massa, o gens, ressò dins el consistori. Era d'esperar que al lloc web de l'ajuntament tampoc se'n fes i és d'esperar que el proper butlletí municipal ni tant sols anomeni el que el poble ha decidit, però bé, aquest ultim cas haurem d'esperar per veure si m'equivoco o no.
No passa res, o si. Ja veurem quina moto ens venen a vendre els polítics que no han volgut participar-hi quan ens vinguin a demanar el vot a les properes eleccions municipals alegant el "dret a decidir" que tot ciutadà te.
Bonic exemple.

Sandro Rosell

Ja tenim nou president. Felicitats al Sandro Rosell i a tot el seu equip. També vull felicitar la resta de candidats que han aconseguit que la campanya hagi estat més plural que mai amb les conseqüències positives que aquest fet ha de portar al club.
Espero que aquest llarg mandat consolidi la feina bona que s'ha anat fent des del 2003 i es millori la que no s'ha fet tant bé.
A cop d'ull, des de la distància, confio en la personalitat de Rosell i espero que l'alimentació de l'ego que pot provocar ser president del Barça no l'absorbeixi i el fagi perdre la perspectiva del que significa representar i dirigir un club que te tants socis i el tant poder d'influència econòmica i social.
Confio en el desmarcatge polític de la nova junta directiva. En el poder de convicció sobre Guardiola i la preservació dels valors solidaris que tant ha costat portar a terme.
Hi confio i molt en tot això i espero que, tal i com s'ha repetit en les darreres hores, el nou president "no ens falli".

Debats

D'aquí a pocs minuts comencen els debats electorals per accedir a la presidència del Barça. Realment és el que ens agrada més. El cara a cara, l'enfrontament directe, dir-se les coses mirant-se els ulls, etc...
Tot el fet fins ara està molt bé i és molt necessari per aconseguir l'afecte de la gent en les distàncies curtes però a partir d'avui comença la batalla més mediàtica i falta veure (tot i que sembla que un candidat surt amb avantatge) qui acaba emportant-se el gat a l'aigua i aconsegueix aquest plus de credibilitat que les càmeres de televisió t'ofereixen.
No tinc la intenció, ni crec que el nivell d'anal·lisi, per jutjar com ha anat cadascun dels debats que durant la setmana s'aniran succeïnt, ja hi ha gent que es dedica a aquestes coses, però reconec que tinc moltes ganes que comenci.
S'inicia la recta final.

Ja fa un any.

Avui fa un any que em vaig estrenar dins el mon dels blocs.
Han estat moltes opinions, la majoria entorn al Barça, que he pogut compartir amb vosaltres.
Des d'aquí us vull donar les gràcies a tots els qui les heu llegit i n'heu opinat i a tots els qui de tant en tant només hi heu donat una ullada.
Moltes gràcies a tots i espero que ens seguim trobant.
Una abraçada.