Deliciosa primavera, fastigosa primavera.

Ja ha arribat la primavera i, amb ella, el temps que les flors floreixen, els dies s'allarguen, els suposats amors reneixen i, també, els principis dels finals d'algunes competicions, com pot ser el futbol. Temps apassionant i deliciós que ens altera els bioritmes i les sensacions.
El mes de març està sent bastant dens d'informacions, esdeveniments, catàstrofes, guerres, malalties, etc... No hi entraré pas, a valorar-ho. Està tot més que dit.
En qualsevol cas no puc estar-me de comentar el tema dopatge que ha sortit a la llum, més que res per la ràbia que et provoca l'enèsim dard que ens volen clavar des de les espanyes, ja no des de la caverna, que també, sinó des de les institucions. Aquesta acusació surt a la llum a través de la caverna però el seu origen, suposadament, és al Real Madrit, de l'ara ja amb majúscules FASTIGÓS Real Madrit.
Amb la benedicció papal que Mossèn Florentino va fer al seu ploramiques ja vaig acabar de veure clar, per si em quedava algun dubte, del tarannà que aquest club ha decidit adoptar. No només plorar, pressionar, menysprear, jutjar i ofendre a tothom ja sigui el col·lectiu arbitral, a les màximes institucions esportives o a la premsa, sinó que ara ja s'ha tret el portaavions i la divisió de cuirassats per tal que el dopatge sigui la darrera (?) arma destructiva contra l'enemic. Tot això segons Pérez és: "señorio y madridismo".
Fàstic.

Quan plegui el Mourinho...

...Ja hi ha substitut al Madrit, i aquest no és altre que Wenger.
Amb frases com la que publica una web de la caverna on es pot llegir: "la UEFA és una dictadura", no hi ha dubte que el perfil que demostra encaixa perfectament amb la línia mourinhana, amb l'única diferència que Mourinho ha guanyat títols i Wenger no.
Personalment, en aquestes darreres hores, se m'ha desmonat la idea que Wenger era un senyor del futbol. I ho creia per la seva manera de ser i la filosofia d'equip, no pas de club que dista molt l'una de l'altra.
El ploricó demostrat d'ençà de l'eliminatòria de vuitens de final ha desenmascarat la cara oculta de Wenger. Acusacions a tort i a dret contra els àrbitres, els estaments i el que faci falta. Just el mateix que al ploramiques número 1, Mourinho.
On és el futbol, sr. Wenger ? On són els xuts a porta ? Com pot gosar dir el que diu si no ha estat capaç de plantar-se davant de Valdés fins gairebé el darrer minut del partit ?
Cert és que va fer dos gols al partit d'anada però, i el còmput global de l'eliminatòria ? On ha anat a parar, sr Wenger ?
En una altra ocasió pot ser m'hagués sabut greu que un equip com l'Arsenal estigués fóra de la Champions però, ara ? No, no me'n sap gens. Al contrari, s'ho mereix. I s'ho mereix perquè el futbol agre i la gent agra no pot tenir cabuda a la millor competició de clubs del mon. L'any passat la justícia futbolística va ser molt dura amb el Barça a les semifinals, aquest any no sé què passarà però el que sí que sé és que amb artimanyes dubtosament esportives i ploricons de nen petit no es va enlloc. Bé, sí, es va cap a casa.

En ocasiones veo muertos...

Simple però bona frase de la película "El sexto sentido".
Sempre s'ha dit que, de vegades, la realitat supera la ficció. Bé, una prova més que podria corroborar aquesta tesi la tenim sobre la taula.
Algú (que en el cas que ens compet serien "...los muertos") està rient-se a les esquenes d'un entrenador (que seria el que "en ocasiones veo..."), i això, com diria aquell "és "gravíssim, no ? eh, eh...".
Com a punyetera camama, digna del ploramiques més gran que hi ha l'univers futbolístic, no està malament perquè un entrenador pot fer el seu paper a veure si li dóna resultats, però el més fort de tot és el seguici de terroristes de la informació que composen part dels mitjans de comunicació de la caverna que li donen suport i, a més, se'l creuen. Aporten estadístiques, 9 raons i, fins i tot, els coneixements d'un bioquímic. I el qui no s'ho cregui que vagi a Valdebebas. Només falta que aportin també "los muertos", per acabar de donar credibilitat a les paraules del ploramiques.
De totes maneres, però, hi ha vàries parts que m'agraden de tot això.
Una és el trist favor que aquest ploraner li està fent al Madrit i als qui encara tenen, o tenien, una mica d'orgull del famós club "señor". Se l'està carregant dia rere dia i m'agrada.
Una altra és el mal de panxa que deu estar dissimulant el seu president al veure, dia rere dia, els espectacles desafortunats, lamentables i patètics que el ploramiques ofereix al seu públic: avui no surto a la roda de premsa, avui celebro el gol amb el meu fill, avui provoco als aficionats rivals aixecant els tres dits a Milà, avui, avui, avui... El festival no s'atura i m'agrada.
Una altra és aquests tipus de declaracions. Indignes d'una persona normal. Més aviat pròpies d'una anormal, d'una persona que perfectament pot afirmar que"... veo muertos", per exemple.

Estic molt emprenyat amb el Barça !

Estic molt emprenyat amb el Barça. A tots els mitjans de comunicació del club hi ha diverses fotografies dels jugadors de la primera plantilla de l'equip de futbol i per un error infogràfic m'han obviat a totes elles. Espero que arreglin aviat el tema.
A la merda amb les noves tecnologies...

Merda per tothom !

Espectacular el gag d'ahir al programa Polònia en el que el President de la Generalitat de Catalunya va a veure Zapatero i li demana una merda punxada en un pal.
Una gran conya irònica sobre la relació Catalunya / resta de comunitats autònomes / Espanya. He de dir que és dels millors gags que recordo pel que fa a la lectura entre línies del que vol dir i representar sobre el que està succeïnt des de fa temps.
Si no l'heu pogut veure, us l'aconsello.
Una abraçada i molta merda !

Absències

Bé, després de varis dies d'absència ja torno a escriure.
Ha estat una temporada que, entre algun que altre examen, grip i celebracions, el cert és que he descuidat una mica massa el bloc.
De totes maneres crec que és un bon dia per reiniciar-lo: Piqué tornant a fer de les seves amb el twitter (no sé pas si a Guardiola li fa masssa gràcia el tema Shakira...), a Vendrell es va celebrar la Xatonada popular amb un èxit espectacular, els jugadors del Real Madrid guanyen però segueixen fent la cara de peix bullit de sempre, els Egipcis fotuts en un merder que ni t'explico, un nou canal d'esports s'ha posat en marxa oficialment, etc...
De tot una mica en aquests mons de déu, com es sol dir.
Espero aquesta vegada no tardar tant.

I si ens ventilem el Senat ?

Al Senat espanyol, ja es pot parlar Català i tothom l'entén gràcies a un sistema de traducció simultànea.
Ho trobo bé, quan t'expresses en la teva llengua en un organisme oficial i hi ha algú que no la coneix està bé que se li posin facilitats per poder-ho fer. Aquest fet, però, resulta que costa 12.000 euros per sessió (aquesta expressió em sona com si parléssim d'una sessió de solarium, d'una classe particular de fitness, etc.). Bé, les arques generals no estan per filigranes i com era d'esperar tota la classe política i els canals de televisió que no tenen massa simpatia per Catalunya han desenterrat, per enèsima vegada, la destral de guerra.
Pot ser estic dient una bestiesa però, per què no ens ventilem el Senat ?
Aquests 12.000 euros que tant ens refreguen per la cara quedarien en anècdota si ens estalviem tots els costos que suposa mantenir a 264 senadors, secretaris, despatxos oficials i un llarg, llarg etcètera que inclou tota la parafernàlia que composa el Senat.
No estic dient que els senadors no treballin, que ningú em mal interpreti. Simplement penso en el mateix que pensa, a dia d'avui, un empresari: Minimitzar costos reduïnt treballadors i agrupant seccions, si cal. Doncs això seria el mateix: Menys treballadors de l'estat, donar més feina als qui quedin i, si cal, tancar una de les "plantes industrials" del sistema.
No se pas què dirien llavors la classe política i els sindicats...