Mafalda 50 anys.

Molt adient pels temps que corren.

El circ reial continua... de moment.

Alguna cosa està canviant ?

Ja som 26 de maig, el dia després d’unes eleccions europees que han suposat un canvi importantíssim en la manera de pensar de la població.

Des de l’enfonsament dels dos grans partits espanyolistes, fins a l’entrada amb força de nous grups emergents. La societat està canviant, la manera de pensar està evolucionant i la por a donar oportunitats a gent nova amb idees diferents està passant a la historia.

Està clar que els “grans” s’estan quedant obsolets i que la gent està farta de veure i escoltar segons quines cares i discursos gairebé de l’època del cretaci. M’alegro que hi hagi símptomes de canvis i, per alguns, de sotragades que els facin veure que la realitat en què s’han anat acomodant està caduca.

De la mateixa manera que penso això també vull veure altres coses; coses que en aquesta campanya he pogut llegir i escoltar i que ara és el moment de demostrar. Coses com la defensa a ultrança de la igualtat, dels drets socials, de la caiguda de segons quins grups de poder, de la millora del benestar social amb ajudes a molts sectors necessitats, de la gratuïtat de l’educació, de la millora de la sanitat, d’aturar el poder dels bancs, d’ajuts al món cultural, etc… ara és el moment.

A tall de coneixement, he pogut llegir que un eurodiputat guanya un sou (sí, els sous, tema re incident però mare de molts del problemes de la societat) de 8.020 euros al mes, bruts, que una vegada descomptats impostos queda en 6.250 euros. Dietes a part que, aquestes, poden suposar 4.299 euros mensuals per despeses com “gestió d’oficina”, telèfon, compra i manteniment d’equips informàtics… i, a més, 304 euros diaris per l’allotjament i altres despeses. Espectacular !

Bé, imagino que els “grans”, per iniciativa pròpia, això no s’ho modificaran, cosa que no celebro, al contrari, però, què passarà amb els emergents ? Aconseguiran imposar les seves propostes per tal que els “grans” facin un esforç i es rebaixin escandalosament els seus emoluments ?  equipararan els seus sous amb els de la majoria de la població ?

Ànims que podeu aconseguir-ho !

Jo proposo als partits, a tots, que es quedin amb el salari mitjà que hi ha en el nostre país (que ningú es queixi que està bastant per damunt del salari mínim) i que la resta ho destinin a fins socials: pagar deutes dels afectats per la hipoteca, beques menjador, beques universitàries, augmentar la plantilla de docents, de metges, ajudes als aturats, a la petita i mitjana empresa, serveis socials, a la gent amb dependència, menjadors socials… i els que em dec oblidar ! Aspectes que estaven en boca de “grans” i emergents amb menys o més èmfasi.

Ara, ara és el moment ! la gent ha donat vot a part d’aquestes idees, feu-ho ! aconseguiu el propòsit de canviar l’actual sistema i, a més, prediqueu amb l’exemple d’allò que ens heu volgut vendre aquests dies. Si hi haurà 54 eurodiputats  que representin a Espanya (per no parlar de tots els que hi ha al parlament europeu),  fixeu-vos la quantitat de milers d’euros anuals que es podrien destinar a aquestes finalitats !

Ahir van estar unes europees però d’aquí a un temps seran unes  generals, unes municipals o unes autonòmiques, seguiré pensant el mateix i voldria que aquesta teoria fos vàlida per a qualsevol càrrec electe, però...

Mirall de Pau (Amb Lletra) Vídeo Oficial | DÓNA LA NOTA

El 6 de juny cal que ens animem tots a donar la nota.

Txarango "Som Riu" - Nou disc 18 de març 2014

Marc Bartra

El passat diumenge dia 15 de desembre, els de la Penya Blaugrana de Santa Oliva vam celebrar un dinar al Restaurant Priorat de Banyeres per commemorar el nostre 13è aniversari.

Al dinar hi va assistir més de 130 socis i sòcies de totes les edats però el moment estel·lar de l'acte va ser quan es va anunciar la presència del jugador del F.C Barcelona Marc Bartra. El deliri va superar totes les previsions i el jugador va ser rebut amb una immensa ovació mentre sonava l'himne del Barça en la versió dels Lax’n’Busto.

Marc Bartra va dirigir unes paraules als assistents, va tallar el pastís commemoratiu i durant tota la tarda sempre va mostrar-se molt proper amb tothom. No va tenir cap problema de passar taula per taula i fotografiar-se amb cadascú dels assistents així com signar els autògrafs de tothom que li va demanar.

Per acabar, entre d’altres productes signats per Bartra, es va sortejar una samarreta amb el seu dorsal i la seva recaptació va anar íntegrament a La Marató sent la quantitat recaptada de 450 euros.
La inoblidable jornada va acabar amb un brindis amb cava per desitjar unes bones festes de Nadal i un feliç 2014 a tots així com els millors desitjos de sort a Marc Barta.

Senzillament, espectacular.

Rodolfo ChiquiliBlatter !!

Ahir vaig al·lucinar. El mateix president de la F.I.F.A. humiliant, i de quina manera, a Cristiano Ronaldo.
La meva àvia en veure i sentir l'actuació de Blatter hagués dit: Aquest en porta més a dalt que a baix. Una manera com una altra de dir que hom va "tajat", que seria una versió més urbana de dir que l'individu en qüestió ha begut massa.
Jo no sé si realment es trobava en el millor dels estats anímics, no vull pas jutjar-ho, però està clar que l'home va pixar fora, però molt fora, de test. No és massa normal que un personatge que representa el que representa faci aquest tipus de declaracions independentment que ho pugui pensar, que pot ser. No pas per la llepada de cul Messiniana, que també, sinó per el tracte a Ronaldo i, per extensió als seus seguidors més fervents.
He llegit i sentit que alguns comparen la seva actuació amb les de Chiquito de la Calzada, però a mi m'evoca més l'estil de Rodolfo Chiquilicuatre, el trobo encara més freeke que el Chiquito i, a més, va protagonitzar una de les pàgines més recordades de la història del Festival d'Eurovisió, que, com ara, va malmetre, i molt, el sentiment de molts i molts espanyolets.
Sens dubte, tot plegat, molt memorable.

Endevina endevinalla...

Què tenen en comú UndiANO i CristiANO ??
Doncs això, que els donguin !!
Fa tant de temps que amaguen les misèries amb plors que fins i tot tanta llàgrima no els acaba de deixar veure la realitat.
Com deia aquell "no hace falta desir nada mas". Ai Schuster, Schuster quina gran frase, la teva.

Majoria (?) silenciosa (?)

He esperat molt de temps a actualitzar el bloc, fins i tot potser massa, però després de l'èxit de la Via Catalana i d'unes merescudes vacances em vaig plantejar esperar al 12 d'octubre a veure què passava.
Doncs bé, ha passat que la mal anomenada majoria silenciosa (sí, sí, aquella que es va quedar, suposadament, a casa el dia 11 de setembre) resulta que avui no ha actuat com a tal.
No havíem quedat que si el dia de la diada van sortir 2 milions de persones al carrer (qui diu carrer diu carretera) la resta, o sigui, 5 milions i mig de persones, no estaven d'acord amb la cadena humana ???
Avui tota aquesta multitut "anti independència de Catalunya" havia de formar com un clau per tot el territori per tal de fer-se veure i sentir, no ?
Ai, ai, ai...Alícia i Alberto... La boca la sabeu fer anar molt bé, però les matemàtiques crec que no són el vostre fort.
Feu-vos-ho mirar, pel bé de tots. O encara que sigui pel bé de la vostra Espanya, pobreta ella tan "grande y libre" com era, mireu com s'ha tornat.

Del Bosque, l'últim cagat.

Doncs sí, resulta que el titular indiscutible de "La roja" és l'Iker.
Bé, apart del consol que li deu donar la seva carbonera quan arriba a casa després de tornar a asseure's a la banqueta del Reial Madrit, resulta que el Vicente s'afegeix i la parella es converteix en un "Mènage á trois" per tal que el porter no plori massa a causa de la mala situació esportiva que està atravessant en el seu club.
El Del Bosque acaba de demostrar una gran incoherència, a banda d'un gran canguelo.
Salut !!

Les llavors del futur.

El dissabte passat vaig assistir a un sopar a Santa Oliva i, en acabar, a tots els assistents, ens van obsequiar amb un sobre, dins del mateix hi havia tres llavors: una de garrofer, una d'olivera i una altra d'alzina.
Simbolitzen les llavors del futur, les llavors que molta gent desitja plantar el més aviat possible.
A la part frontal del sobre s'hi podia llegir: "Plantarem la llavor d'un nou país".
Gràcies i felicitats als qui vau poder fer possible el sopar.
Ara només cal fer realitat els desitjos.

Dones, dones i més dones.

Doncs si, i així fins a 12 vegades podria repetir la paraula.
Les dones han estat les grans triomfadores dels Mundials de Natació de Barcelona 2013. Sort d'elles sinó el medaller espanyol s'hagués quedat a zero.
Les causes ? doncs jo no les sé del cert. Suposo que unes excel·lents esportistes, una bona planificació, uns bons entrenaments, uns grans entrenadors i entrenadores, etc... El cert és que ja fa temps que es veia a venir i ara s'ha confirmat que ha passat a la història el fet que el sexe femení s'hagués d'estar en segon pla, almenys en el nostre país, a l'hora d'aconseguir èxits internacionals. Me n'alegro i ho celebro.
Darrerament es parla molt dels èxits del futbol, sobretot de la selecció espanyola en els mundials i campionats d'europa però sempre en masculí. Ara és hora de girar el discurs i emetre'l amb la mateixa intensitat però en femení.
Personalment l'única taca que hi veig en aquests èxits és que a l'hora  de fer sonar els himnes i hissar les banderes en les cerimònies de premis no pugui escoltar-se Els Segadors al mateix temps que puja la Senyera.
Estic convençut que a moltes d'elles els hagués fet molta més il·lusió, malgrat que a les xarxes socials hi segueixi havent intolerants que no respecten les ideologies dels demés i la ràbia els segueix devorant.
Ja sé que més d'un pot opinar que aquest comentari indueix a "polititzar" l'esport però no deixa de ser una realitat cada dia més creixent.
Felicitats noies, no afluixeu.  

José, Pep, Tito i Tata.

Un altre cop fort contra el barcelonisme, una vegada més. Esperem que sigui el definitiu i Vilanova se’n surti , per fi.

Quan succeeixen coses d’aquestes no deixo de pensar en les paraules que, d’un temps ençà, s’han pogut escoltar i llegir.

Paraules despectives i menyspreadores com les de Mourinho en el seu moment. Què pot pensar un personatge així ara mateix ? Després de posar-li el dit a l’ull a traïció i haver-lo ignorat en aquella desafortunada roda de premsa “Pito ? yo no conozco a este…”  o el president del club al que representava, Florentino, encara és hora que es disculpi i anomeni el nom de l’afectat…

Ja sé que fa molt temps d’aquest fet però el vull posar com a exemple que no es pot anar pel mon amb aquesta supèrbia (encara que sigui en un mon esportiu envoltat de caretes i escuts protectors) perquè després te n’adones que l’infortuni pot fer que t’hagis d’empassar moltes coses.

Em ve al cap, sense que tingui res a veure amb el tema esportiu,  que conec una persona que té com a una de les seves màximes: “prefiero pedir perdón que pedir permiso”. De veritat penses això ? li vaig replicar. Realment penso que així no es pot anar pel mon, si algun dia se’t giren les situacions a la teva contra lamentaràs molt que t’hagin de demanar perdó. De fet diu molt de la manera de ser de cada persona utilitzar màximes d’aquest estil.

Una altra cosa que em fa pensar és, a l’antítesi de Mourinho, les paraules del Pep Guardiola. Tant amics com eren (o són, ja no ho sé) resulta que s’ha esdevingut un espiral de declaracions i situacions que no acaba d’entendre gairebé ningú; ens hem vist però no ens hem vist, ens volíem veure més però no ha estat possible i no pas per culpa meva, que si s’utilitza la malaltia en contra d’un, que si no s’utilitza, que si necessitava l’amic al costat però no hi era… tot aquest merder abans que Sandro Rossell expliqués el que tots sabem sobre l’estat de l’entrenador del Barça.

I ara, què ? ara que sabem que el Tito està realment fotut i ha de passar (de nou) un calvari i una lluita personal que no desitjo per a ningú, tots tornem a ser amics !

Ja està bé, me n’alegro i molt. Els qui pateixen malalties d’aquest estil necessiten de les amistats també per sortir-se’n però no deixo de sorprendre’m com poden canviar les paraules d’abans d’ahir per ahir, d’ahir per avui i d’avui per demà. Pot ser que abans no estiguéssim tant distanciats com semblava ser que estàvem? Vull pensar això. Pot ser que hi hagi gent que encara que hagi de demanar perdó i en un moment donat posar-se de part dels que pateixen segueixen sent uns superbs ? Vull pensar això.

I arran de tot plegat apareix el “Tata”. Sincerament per a mi un gran desconegut, per als entesos del mon futbolístic suposo que no.

Espero que s’encerti amb el nou entrenador, l’equip hi és i els seguidors també i la pinya crec que està assegurada, ara només cal que el responsables del club sàpiguen el què es fan.

Ànims i molta sort, Tito.

Un petó molt fort, Zahida.

Avui ha estat un gran dia. Bé, ha estat la culminació de dos anys de compartir diferents experiències. Aviat farà dos anys que molts de nosaltres, grans i petits, vam conèixer a la nova professora que engegaria el curs de P4 a l'Escola Àngels Garriga. Ara, una vegada superats el cursos de P4 i P5 podem dir amb la veu ben alta i amb la màxima satisfacció que som uns afortunats.
La Zahida és i serà una mestra exemplar, amb una dedicació infinita que ha deixat una empremta inesborrable entre nosaltres.
Ara s'ha acabat un cicle i els nostres fills i filles començaran, el curs vinent, primer de primària amb la tranquilitat, per part de nosaltres, que hi arribaran amb la màxima preparació gràcies en gran mesura a la Zahida.
Ella ens va demanar de fer una mica de festa per tal de poder acabar el cicle d'una manera diferent, lluny de l'aula i d'aquella mena de cortina que, per molt que es vulgui esquivar, sempre hi és en la relació pares - mares - tutor. Ha estat un encert.
Al migdia han començat les emocions dins mateix de l'aula quan tots els pares i mares que han pogut s'hi han acostat una hora abans de recollir els infants per tal de regalar-li un llibre dissenyat pels mateixos nens i nenes amb dibuixos dedicats a ella, a més un obsequi com a record per part de tots. Per la seva part havia preparat un audiovisual en el qual resumia el que havia estat el lllarg del curs. Llàgrimes i emocions a flor de pell.
La tarda ha estat més distesa i ens ha servit a tots per variar rutines i converses, una estona molt agradable mentre els petits gaudien en el seu ambient: gronxadors, patates, pa amb nocilla, etc...
Un final de curs que tots i totes recordarem durant molt, molt de temps.

Un petó molt fort, Zahida. 

4 anys de bloc.

Avui estic d'aniversari, fa quatre anys des que vaig escriure la primera entrada en el meu bloc.
Des de llavors moltes, moltes coses noves, algunes de bones, algunes de no tant i algunes de dolentes.
Moltes gràcies a tots els qui hi comenteu, als qui hi heu comentat i als qui de tant en tant us hi passegeu.
Una abraçada a tots.

He d'incloure llengues al meu currículum !!!

Collons, collons, collons !!!!
Se m'està amuntegant la feina i encara no he tingut temps de modificar el currículum.
Abans de res, però, crec que he de donar les gràcies als srs. (?) del PP i als del PAR per ampliar-me'l tant sobtadament.
De sobte i com el qui no vol la cosa ja sé parlar dues llengues més !!!
LAPAO i LAPAPYP.
Sense cap mena de dubte això ens obrirà, en un futur, moltes portes als afortunats.
Per acabar i a tall de deferència vers aquests m'acomiadaré en Lapaoès i en Lapapypès:
Bona tarda.

Ni Barça, ni Madrid.

Ni Barça, ni Madrid, des de fa una setmana que tant me fot el futbol, la Champions i demés coses que he anat comentat en aquest bloc des de la seva existència.
El més important és la salut dels qui t'envolten.
Som-hi, papa.

I la caverna digué: Paparato !!

Si el Déu del món futbolístic és argentí, juga al Barça i es diu Messi resulta que, per obra i gràcia de l’esperit sant, els 115 Cardenals electors han triat un altre argentí per tal que dirigeixi la nau del món eclesiàstic a partir d’avui.

Estic convençut que no tardarem massa a escoltar les primeres bromes fàcils en relació de les ajudes divines al Barça per aquest motiu… si és que aquestes es produeixen, és clar.

Jo ja he sentit a dir que la primera ordre papal serà que a partir del proper conclave la fumata que anunciï que s’ha consumat la tria deixi de ser blanca per passar a ser blaugrana.

Paparato !!