Anna Nin Rodríguez

El passat cap de setmana 14 i 15 d'abril es va celebrar a Sabadell el Campionat de Catalunya Cadet d'Handbol. Un esdeveniment que ha passat totalment desapercebut, com era d'esperar, per a gairebé tot el país però no pas per a vàries famílies del Vendrell i en especial a la de l'Anna Nin Rodríguez.
L'Anna fa molts anys que juga a handbol; primer en les categories d'iniciació al Vendrell i actualment a l'Amposta on, a més, hi fa vida al centre de tecnificació d'esportistes que hi ha a la capital del Montsià. A part d'això ha estat convocada en diferents ocasions per la Selecció Catalana i ha participat en varis Campionats Estatals de Seleccions Autonòmiques.
Al principi, i de vegades actualment també, es fa difícil marxar de casa i afrontar situacions sense estar a prop dels teus. Aquest esforç i sacrifici personal i familiar, amb continus viatges i desplaçaments, aquest cap de setmana va tenir un més que merescut reconeixement.
Si bé és cert que l'Amposta va perdre la final enfront l'OAR Gràcia Sabadell, l'Anna va ser distingida com a la millor jugadora del Campionat.
Pels qui l'envoltem és un orgull.
Moltes felicitats.

" Toos pa la guerra, perdón, toos pa la huerga ! "

Avui és dia de vaga general. Dir "general" no és que sigui agosarat però crec que no correspon a la realitat, si més no en el seu seguiment.
Aquesta entrada no pretén posar en dubte el fet de proposar una vaga però m'agradaria saber si la majoria de gent que l'ha secundat coneix realment el text de la llei que ha fet que sigui proposada o només coneix el que ha escoltat per la televisió. Jo no, ni me l'ha fet arribar ningú, ni me n'he preocupat d'aconseguir-lo. Potser faig mal fet però és la realitat.
L'únic que puc constatar per pròpia experiència, doncs jo avui he anat a treballar, és que no he tingut cap mena de problema per moure'm per la comarca així com tampoc m'he trobat cap establiment, que per la meva feina visito, tancat. Al contrari, avui m'he trobat més comerços oberts que els de qualsevol dijous que faig la ruta de costum. Suposo que deu ser per la proximitat de la setmana santa i més d'un comerciant obre per aprofitar l'arribada de clients en una zona de platja.
El que sí que he vist és una mica de moviment policial al davant del Mercadona de la zona del Botafoc i res més.
També he pogut observar al Telenotícies del migdia que en alguns llocs importants (Marcabarna, Barcelona ciutat, etc..) que sí que hi han hagut aldarulls, cremes de rodes, desperfectes al mobiliari urbà i, en concret al Vendrell me n'he assabentat que ahir a la nit uns quants es van dedicar a posar silicona a alguns comerços del centre per impedir que avui obrissin amb normalitat.
Em sap greu però he de dir que una cosa és proposar i animar a fer una vaga i una altra molt diferent és impedir obrir el teu negoci, impedir arribar al teu lloc de treball i fins i tot obligar-te, dictatorialment, a no treballar. Els mateixos que opten per aquestes darreres actituds segur que anys enrere lluitaven per tal que desapareguessin.
Possiblement són una colla de brètols els que malmeten la imatge del sindicalista o de qualsevol altre ciutadà que creu que ha de protestar per una reforma laboral, com també passa en altres manifestacions col·lectives ja siguin de protesta o de celebració d'algun èxit social o esportiu.
Una altra cosa que m'ha sorprès és que la llengua majoritària dels entrevistats per la televisió ha estat el castellà, així com també les consignes i crits que se sentien pels carrers. Fins i tot als vidres dels autobusos urbans de Barcelona es podia llegir un rètol que deia: "Servicios Mínimos".
Almenys els autobusos que jo m'he creuat pel Baix Penedès el rètol era en català.
No sé que pensar.

La conya del partit únic.

A Madrid es freguen les mans. Aquest any es senten més que mai capacitats de vèncer l'enemic i des d'ahir que el champán, el cava potser encara està boicotejat, ja corre pels carrers. No ho volen dir obertament però a mitja llum s'entreveu que la Champions d'aquest any serà blanca. No es pot dissimular. I s'entreveu perquè estan desitjant la final enfront el Barça i guanyar-lo. Tal com han fet en l'única ocasió en que s'han enfrontat a partit únic en una final. M'agradaria matisar, per als qui sempre es posen la victòria en un partit únic i que el Barça és més superior en enfrontaments a doble partit, que quan es juga la lliga, si vols els tres punts, has de guanyar el partit. Per a mi això és un enfrontament a partit únic i el Barça ha guanyat al Madrid en molts partits de lliga aquests darrers temps. O és que per tal que et donin els tres punts i, per conseqüent el títol de lliga has de jugar la primera i la segona volta ? oi que no ? oi que, malgrat hi ha una primera i una segona volta, cada partit compta com a únic ? doncs això.
Tornant al tema Champions, és obvi que aquí es veu diferent, el Milan i el Chelsea o el Benfica no són el mateix que l'Apoel i el Bayern o l'Olympique i, tot i que el Barça és clar favorit serà molt complicat. Molt més que a l'altra banda del quadre.
No obstant tinc ganes de veure què li passarà al Madrid si a semi finals se les ha de veure amb el Bayern.
Bé, el sorteig ja està fet i espero que la final Barça - Bayer sigui un espectacle digne d'admiració, per a mi és la final somniada.

La copa cap aquí, la merda cap allà.

L'alcaldessa de Madrid, l'Ana Botella, es frega les mans tal com reflexa una frase seva: "la final de copa dejará dinerito en la ciudad".
Què tal si els qui hi vagin es porten l'entrepà i l'ampolla (per no dir botella) de casa ?
Que no els fem arribar prou diners cada dia a costa dels nostres impostos ?
Des del meu humil bloc faig una crida al boicot euskera-català a qualsevol tipus de consum a la capital.
A ser possible la copa cap aquí, però la merda que la recullin ells.

Malalties 2.0

Avui he sentit per la ràdio que aviat serà possible descarregar-se aplicacions per al telèfon mòbil on es podran fer consultes de mèdiques i, fins i tot, diagnosticar i fer el seguiment de la malaltia que un pateix.
Pot ser més d'un, quan li consulti al seu telèfon què li passa, li dirà que la seva malaltia és una addicció severa al telèfon mòbil.

A Pinto no s'ho creuen, al Pinto ens el creiem.

Resulta que el CSD estudiarà les bromes de canal + França en referència al dopatge de l'esport a Espanya.
Jo no sé si el Contador es va dopar o realment li van vendre un bistec dopat i se'l va cruspir intencionadament o per error, repeteixo no ho sé. L'únic que sé és que li van trobar una molt, molt, molt petita quantitat d'una substància a la sang que, si supera els límits permesos, resulta que està penat.
Pobre noi, o no !
Bé anem al que ens ocupa i no és una altra cosa que les declaracions del CSD (consejo superior de deportes) i, per extensió mooooolta part de la premsa cavernària, en contra dels Francesos i les seves bromes televisives que es veu que no els han agradat.
Mireu, senyors CSD'S i seguici, que us donin pel sac. De la mateixa manera que la caverna va voler donar pel sac al Barça amb les fastigoses acusacions del possible dopatge al F.C. Barcelona i que en aquell moment resulta que no eren motiu per actuar o prendre mesures contra qui les va difondre i, un cop caçat a l'altaveu, actuar durament contra la font real, mai millor dit; Real.
Tot plegat segueix sent una vergonya i el que més greu em sap és que des del nostre petit país no tinguem els suficients pebrots per denunciar cruament totes aquestes manipulacions.
Abans d'ahir a Pinto poble ploraven i s'indignaven per l'actuació del TAS. Ahir el Pinto porter ens va fer riure i alegrar-nos per la seva gran actuació.
De Pinto a Pinto n'hi ha molta diferència.

Messi versus Chacón and Pepe guest artist.

Avui han enxampat a la Carme(n) Chacón dient una frase que, si més no, sona graciosa. "me siento como Messi esquivando las patadas de Pepe". Digna d'anàlisi d'un expert, que no és el meu cas, tot i que algunes qüestions sí que se'm plantegen. D'altres,no.
1- Queda clar que ella, en aquest cas, és Messi.
2- Pepe (el real, l'animal malalt mental) no només dóna puntades de peu.
3- Pepe (el real, l'animal malalt mental) també fa teatre, però del dolent.
4- Pepe (el real, l'animal malalt mental) protesta i crida molt.
5- Pepe (el real, l'animal malalt mental) trepitja als jugadors.
6- Pepe (el real, malalt mental) pega als jugadors quan estan al terra.
7- Pepe (el real, malalt mental) pega als jugadors quan estan drets.
8- No queda clar qui és el Pepe del PSOE, a no ser que tota la resta del PSOE que no sigui simpatitzant de la Carme(n) Chacón sigui un gran Pepe.
9- Suposant que Rubalcaba és el seu Pepe fictici, no el veig, a priori, donant puntades, ni pegant, ni trepitjant a la gent. Fent teatre, sí.
10- Suposant que tota la resta del PSOE que no és simpatitzant de la Chacon és el seu Pepe fictici, que es prepari perquè sortirà molt calenta (que no catxonda, no em mal interpreteu).
11- En el cas que es produeixi qualsevol indici de violència, si aquesta no queda reflectida en l'acta final del congrés, el comitè (un altre dels misteriosos desconeguts de la trama que ens ocupa) no actuarà d'ofici.
12- Chacón, plega. Rubalcaba, també.