10 anys P.B.S.O.

Ahir es va donar el tret de sortida dels actes de celebració del desè aniversari de la Penya Blaugrana de Santa Oliva. Va ser la tradicional calçotada blaugrana que aquesta entitat celebra amb els seus socis des de ja fa uns anys. Durant el que ve d'any s'aniran succeïnt un seguit d'activitats encarades a tots els seus socis i a la resta de gent que vulgui participar-hi per tal de commemorar aquests deu anys de vida de la millor manera possible.
Per començar ja s'ha fet la presentació oficial del logotip i la samarreta que presidiran tots els actes. Encara que el seu creador ens va demanar mantenir-se en l'anonimat no puc estar de dir que és el mateix que va composar l'himne de la nostra Penya, el Manel Laliga.
S'ha aixecat el teló a Santa Oliva, s'ha aixecat el teló dels 10 anys de la P.B.S.O. i esperem tots els membres de la junta no defraudar a ningú.

Felicitats a tots i que contuinui la festa.

Palafrugell, Reus i ....

Avui ha tocat Reus. El Barça, per deliri de molts, s'ha entrenat fora de les seves instal·lacions i així molta gent ha pogut gaudir de l'espectacle. Entre ells molts nens i nenes que prou feina tenen per poder veure els partits per la televisió ara se'ls ha brindat la possibilitat de veure, encara que sigui fent campana sana a l'escola, de ben a prop els cracks del Barça.
Celebro iniciatives d'aquest estil. Fa pocs deies en una reunió amb les Penyes del Barça i la directiva vaig agafar el torn de paraula per reclamar la poca proximitat entre els jugadors i els aficionats. Coses així fan, encara més, al Barça gran. Personalment crec que no te preu la cara d'un nen (i depèn la d'alguns adults o adultes...) quan veu de prop un dels seus ídols, aquests moments son inoblidables per l'infant. Ja no dic res si el pot tocar, fer-se una foto o aconseguir un autògraf.
Felicitats per iniciatives d'aquest estil i, com no, al Reus pel seu centenari que ha propiciat, a l'igual que el Palafrugell, el desplaçament del F.C. Barcelona lluny de les seves instal·lacions.
Si aquests tipus d'actes es deuen que es disposa de més temps per que s'ha produït l'eliminació de la Copa del Rey, benvinguda sigui encara que sigui de tant en molt.

Jo també aplaudeixo el "Villarato"

No tinc la sort de coneixer personalment al sr. Martí Perarnau però, des de la distància que comporta ser oient de les tertúlies en les que participa i lector dels articles que escriu, me'n sento gran admirador. I en soc per articles com el que avui he llegit al diari Sport on demana que aplaudim el Villarato.
Quina manera tan brillant de contrarrestar la mala bava i l'enveja que s'ha apoderat dels dimonis altrament dits: Relaño, Roncero, etc, etc,etc....
Des del meu modest bloc el vull felictar i ja us avanço que jo soc un dels qui aplaudeix el Villarato i, hi afegeixo, mentre aplaudeixo me n'en ric.

Vergonya

Avui he estat escoltant i veient diferents emissores i televisions i només puc dir que tinc una mena de sensació entre vergonya i llàstima de tot (o quasi tot) el que he sentit. No puc entendre com s'ha arribat a tal punt de menyspreu per part de tothom a l'hora de jutjar una jugada en un camp de futbol.
No se si és ràbia continguda, ganes de fer la punyeta, tornar la moneda al contrari, intent de demolició de l'esport en general... No tinc ni puta idea.
És molt fort arribar a situacions d'aquest tipus, ens estem convertint en extremistes on l'únic que val és el menyspreu a l'enemic i, evidentment, l'odiosa comparació "del que tu has fet i del que jo he fet".
No se qui en te la culpa, però em comença a fotre fàstic aquest odi encobert que per qualsevol infracció que es produeix en un partit de futbol esclata esquitxant de merda a tothom. Segur que hi ha molta gent que li agrada aquest soroll però a mi no. Em recorda aquells debats inútils que molta gent es mira en algunes cadenes que només saben que emetre tele-escombreria. Només falta que alguns acabin dirigint i convertint les jugades d'un partit en el mateix.
Vergonyós.

Paraula de Pep

De sempre a casa meva he sentit a dir que abans, des de l'època dels meus avis enrere, amb la paraula n'hi havia prou per tancar un tracte. Si una persona deia o prometia una cosa no calia estampar-la a cap document, tothom donava per fet que allò es compliria. I era així, paraula = compromís.
Feia molt temps que no sabia de ningú al mon del futbol que utilitzes aquesta manera de fer. La credibilitat de l'entrenador del Barça és tan brutal (guanyada a pols, és clar) que no se si sorprendrem o no per la manera com s'ha compromès. Falta, això si, que el proper president s'entengui amb ell i llavors es plasmi l'acord, però d'entrada tothom ja està / estem tranquils. Guardiola un any més.
Com no podia ser d'una altra manera, es va tancar un debat i automàticament se'n va obrir un altre, el de l'electoralisme. Laporta, malgrat a molta gent això li fagi mal, va ser el president que va portar Guardiola a la banqueta del primer equip del Barça, no es pot negar. I va ser ell qui va jugar-se el cap en una aposta molt arriscada. Què hagués passat si no li hagués sortit bé ? Imagineu-vos-ho, ja faria temps que estaria penjat, però com que li ha sortit bé molts hi veuen una última maniobra electoral destinada a afavorir el futur candidat continuïsta i hi afegeixen una baixada de pantalons de Guardiola en l'acte d'ahir. La meva opinió és que ni una cosa ni l'altra. S'ha fet bé tancant un debat que podia afectar el rendiment de l'equip a causa de l'acós constant vers la figura de l'entrenador tant a nivell de prensa com d'afeccionats. No se què hagués passat si la campanya electoral hagués començat sense saber què passava amb Guardiola, ho puc imaginar, tots els qui ara diuen que no s'ha fet bé i hi troben pegues haguéssin dit que això ja s'hauria d'haver fet abans.
"Siempre negatifo, nunca positifo !!!", que deia aquell. Seguiu sent negatius i veient la part fosca de les coses si voleu, però la realitat és la que és i el temps dirà si els èxits aconseguits pel tàndem Laporta-Guardiola es repetirà en el futur. Si jo que soc positiu ho veig difícil (que no impossible) els qui viuen i mengen cada dia envoltats de negativitat que es vagin preparant un bon Seppuku.

Sense futbol entre setmana.

El Barça està eliminat de la Copa del Rey i després de tants i tants dies de glòria ens ha tornat a venir el regust amarg de la derrota i la conseqüent eliminació d'un campionat. Soc dels qui opina que no passa res, pot ser l'anormal era el que va succeïr durant el 2009, tot guanyat sense possibiltat de resposta pels rivals.
Ara se'm fa extrany que durant varies setmanes no hi haurà Barça entre setmana. Acostumats a que el dia posterior a un partit enllaçava gairebé sempre amb l'anterior d'un altre, suposo que tots plegats trobarem a faltar aquell "cuquet" de l'emoció tot tornant a casa per veure el partit del Barça un dimarts o dimecres al vespre. Esportivament parlant les setmanes sens dubte se'ns faran bastant més llargues.
En fi, és el que hi ha, espero que a l'equip no el perjudiqui aquest canvi de rutina i, si és cert el que sempre s'ha dit, que s'arribarà més descansat al partit del cap de setmana.
De moment ja li hem ampliat la diferència a 5 punts al segon classificat, que justament fa dies que no juga entre setmana i hauria d'arribar més fresc al partit de dissabte.
Està clar que per alguns aquesta teoria, de moment, no acaba de ser certa.... "Amapolaaaa, lindisima amapoooolaaaaa"...
Ai Guti, Guti, el dia que marxis et trobarem a faltar.

A la recerca d'arguments.

Acabo de llegir en una web de l'anomenada "caverna mediàtica" que l'hivern es suma al "Villarato" perque la sort ha volgut que, en el cap de setmana que més fred ha fet del que portem d'any, al Barça li ha tocat jugar a Tenerife. No cal ni la més minima resposta a l'impotència d'alguns. No cal recordar Kazan, Kiev, etc.... Això no toca, que deia aquell.
El que fa temps m'hagués suposat començar la setmana amb el mal rotllo que des de Madrid vomiten sobre el Barça s'ha convertit amb el pas del temps en acudits de poca base i carregats d'impotència absoluta. Ja no se sap a què recórrer per aturar al Barça, avui toca el clima, demà Sant Arcadi, passat demà (mentre alguns miren la Copa des del sofà, per si de cas el fred se'ls posa al cervell) serà "Del Nido" i així anar passant els dies dels pobres miserables.
És la diferència, aquí tenim a Guardiola i companyia i allí tenen........... què tenen ?