Després del 3-1 a Milà ens espera una setmana fantàstica, d'aquelles que vols que passin depressa, que demà ja fóssim dimecres però.... encara ens queda per gaudir de la diada de Sant Jordi per matar el drac (Mourinho), el partit enfront el Xerez, etc...
Tinc plena confiança en la remuntada, per posar un exemple recent si el Barça li va fotre dos gols al Madrid al Bernabeu, no podem fer-ne dos a casa ?
Estic convençut que algunes tertúlies radiofòniques aniran plenes de victimístes, pessimistes, culpadors d'àrbitres, culpadors de Guardiola i demés. Sincerament intentaré escoltar el mínim per que si no encara em poso de més mala llet. No puc entendre com el crèdit de 6 TÍTOLS !!! i manera de fer de l'equip se'n va en orris per tres gols en contra, no puc ni vull entendre-ho.
Ahir, just sobre el xiulet final del partit, un bon amic m'enviava un sms dient-me perquè quan el Barça anava guanyant 0-1 no deixàvem que ens vinguéssin a buscar. Li vaig respondre que estava segur que remuntariem. Ho segeixo pensant com també penso que el Barça només sap jugar a atacar i com també penso que ahir ens jugàvem una semifinal de Copa d'Europa (al loro !!! que deia aquell) i al davant hi havia l'Inter de Milà, poca broma que els demés també jugen, i molt bé.
dimecres, 21 d’abril del 2010
diumenge, 18 d’abril del 2010
Com els de 2ª B
Carretera i manta !!! Aquest és el nou destí del Barça de cara a l'anada de la semifinal de la Champions. Salvant la diferència de rival, nivell de joc i categoria esportiva, igual que un equip de 2ª B que s'ha de fotre la pallissa per jugar un partit. Més humilitat (encara que sigui per necessitat) impossible. No obstant, com bé s'ha dit des de dins del vestidor, això no ha de ser cap excusa per intentar aconseguir un bon resultat a Milà. Estic convençut que més d'un pagaria per estar fent el trajecte que està fent el Barça en aquests moments.
Tot plegat pot ser un bon exemple per algun jugador que encara no pugui entendre el que significa el sentiment barcelonista i la vida de l'aficionat o del penyista alhora de desplaçar-se per seguir al seu equip, el mateix equip que més d'un cop li he criticat la falta de tacte i proximitat en moments puntuals vers una afició que no li falla.
Espero que tot plegat acabi en anècdota i que no passin factura ni el partit de dissabte contra l'Espanyol, ni el viatge en autocar. Si bé es cert que encara hi haurà un partit de tornada, no estaria malament treure un bon resultat de Milà.
Si aquesta nova modalitat de viatge funciona, perqué no anar a Madrid també en Autocar ? Només son 600 kms. !!!
Tot plegat pot ser un bon exemple per algun jugador que encara no pugui entendre el que significa el sentiment barcelonista i la vida de l'aficionat o del penyista alhora de desplaçar-se per seguir al seu equip, el mateix equip que més d'un cop li he criticat la falta de tacte i proximitat en moments puntuals vers una afició que no li falla.
Espero que tot plegat acabi en anècdota i que no passin factura ni el partit de dissabte contra l'Espanyol, ni el viatge en autocar. Si bé es cert que encara hi haurà un partit de tornada, no estaria malament treure un bon resultat de Milà.
Si aquesta nova modalitat de viatge funciona, perqué no anar a Madrid també en Autocar ? Només son 600 kms. !!!
divendres, 9 d’abril del 2010
On porten certes preguntes ?
Començo a estar cansat del debat Messi - Cristiano, sobretot quan a l'un i a l'altre se'ls insiteix en les preguntes sobre qui és millor. Què es busca amb aquesta pregunta ? A simple vista no entenc el motiu de la reiteració.
Si algú volia un titular (que dedueixo què és aquest el motiu de les preguntes) ja el te. "Yo soy mas alto y ancho", evidentment la resposta és del portugués. Qui esperava un desmereixement o una lloança vers l'altre o una mostra d'egocentrisme d'un mateix no se'n va sortir, ho sento per ell.
Penso que en aquest cas no hi ha debat possible, qui vulgui veure coses que no son és el seu problema però Messi, ara mateix, no te rival en aquest sentit.
Per altra part m'agrada que des de Can Barça no s'hagi parlat del Real Madrid - Barça per part de cap jugador. Llei del silenci imposada per Guardiola ? Pot ser si, però estic convençut que te suficients motius per haver fet tot el que ha fet durant la setmana amb l'equip i afrontar el que ve a sobre de la millor manera possible. Segur que hi ha molta gent (entre ells molts periodistes) que no els agrada la decisió, ho puc entendre si com a professionals que son necessiten declaracions d'ambdues parts de cara al partit de demà, però des que Guardiola ha arribat a la banqueta del F.C. Barcelona la línia l'ha marcat ben clara i ningú la sobrepassarà fins que ell vulgui.
Si algú volia un titular (que dedueixo què és aquest el motiu de les preguntes) ja el te. "Yo soy mas alto y ancho", evidentment la resposta és del portugués. Qui esperava un desmereixement o una lloança vers l'altre o una mostra d'egocentrisme d'un mateix no se'n va sortir, ho sento per ell.
Penso que en aquest cas no hi ha debat possible, qui vulgui veure coses que no son és el seu problema però Messi, ara mateix, no te rival en aquest sentit.
Per altra part m'agrada que des de Can Barça no s'hagi parlat del Real Madrid - Barça per part de cap jugador. Llei del silenci imposada per Guardiola ? Pot ser si, però estic convençut que te suficients motius per haver fet tot el que ha fet durant la setmana amb l'equip i afrontar el que ve a sobre de la millor manera possible. Segur que hi ha molta gent (entre ells molts periodistes) que no els agrada la decisió, ho puc entendre si com a professionals que son necessiten declaracions d'ambdues parts de cara al partit de demà, però des que Guardiola ha arribat a la banqueta del F.C. Barcelona la línia l'ha marcat ben clara i ningú la sobrepassarà fins que ell vulgui.
dijous, 25 de març del 2010
Solidaritat
Avui he pogut veure, llegir i escoltar per diferents mitjans que s'ha presentat un nou llibre solidari escrit per diferents periodistes a benefici de Pallassos sense fronteres. El padrí d'aquesta edició ha estat, ni més ni menys que, Josep Guardiola. Des d'aquí la meva sincera felicitació per aquesta iniciativa que, any rere any, demostra que Catalunya és un país que es mou molt pels més necessitats.
He de dir, però, que em sento una mica defraudat per segons quines distincions es fan a l'hora d'aconseguir l'assistència de personal·litats rellevants en el moment de fer actes d'aquest tipus o aconseguir apadrinaments o col·laboracions per tal de promocionar més el projecte solidari en si. I m'en sento perque des de la Penya Blaugrana de Santa Oliva, de la qual en soc soci i membre de la seva junta, fa més de dos anys vam editar un llibre de contes i dibuixos, en col·laboració amb l'Ajuntament del poble i la participació de l'escola, la llar d'infants i de gent més adulta, però ningú com nosaltres sap el que va costar aconseguir col·laboracions i/o apadrinaments (digueu-li com vulgueu) per tal d'acabar de donar-li força al gran treball que tothom va fer per portar a terme la inicitiva (d'altra banda pionera dins l'àmbit penyístic) que consistia en recaptar el màxim de diners per ajudar a que els nens més necessitats obtinguéssin recursos a través de la Fundació del F.C. Barcelona .
No m'extendré en la cronologia dels fets però us puc assegurar que ens va ser del tot impossible contactar amb algun jugador del Barça per assistir a la presentació. Correus electrònics a diferents departaments del club (protocol, vestidor, secretaria del delegat de l'equip, departament de Penyes, fins i tot directament a un jugador, etc...), reunions, trucades i més trucades, etc... Fins que vam aconseguir que el President Joan Laporta prologués el llibre i vingués a l'acte. Fita aconseguida !!!! El màxim representant del club va venir al nostre poble, prop de la nostra gent, a ajudar-nos i, amb ell, un seguici de premsa que va ajudar a difondre-ho. Cal dir que ell mateix va ser el qui es va comprometre en un acte públic a intentar assistir a projectes que les Penyes tiréssin endavant vinculats amb la Fundació.
Del vestidor, res de res.
Amb el llibre presentat la venda es va anar succeïnt fins arribar als 5.175 euros recaptats i entregats a la Fundació. Entremig de tot aquest temps vam intentar buscar la col·laboració dels jugadors per tal que es vinculéssin, d'una manera o altre, amb el nostre projecte fins al punt d'entregar una carta a algú molt proper a l'entrenador del barça, escrita en quatre idiomes per tal que tots els jugadors l'entenguéssin, demanant-los el seu suport. Juntament amb la carta hi anava un llibre per tal que veiéssin de què parlavem.... A dia d'avui, amb els diners entregats, encara no hi ha resposta.
Trobo molt bé que qualsevol personatge públic ja sigui entrenador, jugador o el que sigui es vinculi a projectes d'aquest tipus, ja siguin promocionant llibres, fotos en calendaris, donacions de material esportiu, etc.. li dona força i personalitat al projecte, el que em sap més greu és que pel motiu que sigui (me'l puc imaginar) no hi hagi cap resposta a segons quins altres.
Felicitats de nou a Pallassos sense fronteres, als promotors i als qui hi han col·laborat en aquest llibre, tinc el de l'any passat (apadrinat per el Xavi, per cert) i espero comprar-me el d'aquest. Juntament amb ell potser també intentaré aconseguir un nas de pallasso.
He de dir, però, que em sento una mica defraudat per segons quines distincions es fan a l'hora d'aconseguir l'assistència de personal·litats rellevants en el moment de fer actes d'aquest tipus o aconseguir apadrinaments o col·laboracions per tal de promocionar més el projecte solidari en si. I m'en sento perque des de la Penya Blaugrana de Santa Oliva, de la qual en soc soci i membre de la seva junta, fa més de dos anys vam editar un llibre de contes i dibuixos, en col·laboració amb l'Ajuntament del poble i la participació de l'escola, la llar d'infants i de gent més adulta, però ningú com nosaltres sap el que va costar aconseguir col·laboracions i/o apadrinaments (digueu-li com vulgueu) per tal d'acabar de donar-li força al gran treball que tothom va fer per portar a terme la inicitiva (d'altra banda pionera dins l'àmbit penyístic) que consistia en recaptar el màxim de diners per ajudar a que els nens més necessitats obtinguéssin recursos a través de la Fundació del F.C. Barcelona .
No m'extendré en la cronologia dels fets però us puc assegurar que ens va ser del tot impossible contactar amb algun jugador del Barça per assistir a la presentació. Correus electrònics a diferents departaments del club (protocol, vestidor, secretaria del delegat de l'equip, departament de Penyes, fins i tot directament a un jugador, etc...), reunions, trucades i més trucades, etc... Fins que vam aconseguir que el President Joan Laporta prologués el llibre i vingués a l'acte. Fita aconseguida !!!! El màxim representant del club va venir al nostre poble, prop de la nostra gent, a ajudar-nos i, amb ell, un seguici de premsa que va ajudar a difondre-ho. Cal dir que ell mateix va ser el qui es va comprometre en un acte públic a intentar assistir a projectes que les Penyes tiréssin endavant vinculats amb la Fundació.
Del vestidor, res de res.
Amb el llibre presentat la venda es va anar succeïnt fins arribar als 5.175 euros recaptats i entregats a la Fundació. Entremig de tot aquest temps vam intentar buscar la col·laboració dels jugadors per tal que es vinculéssin, d'una manera o altre, amb el nostre projecte fins al punt d'entregar una carta a algú molt proper a l'entrenador del barça, escrita en quatre idiomes per tal que tots els jugadors l'entenguéssin, demanant-los el seu suport. Juntament amb la carta hi anava un llibre per tal que veiéssin de què parlavem.... A dia d'avui, amb els diners entregats, encara no hi ha resposta.
Trobo molt bé que qualsevol personatge públic ja sigui entrenador, jugador o el que sigui es vinculi a projectes d'aquest tipus, ja siguin promocionant llibres, fotos en calendaris, donacions de material esportiu, etc.. li dona força i personalitat al projecte, el que em sap més greu és que pel motiu que sigui (me'l puc imaginar) no hi hagi cap resposta a segons quins altres.
Felicitats de nou a Pallassos sense fronteres, als promotors i als qui hi han col·laborat en aquest llibre, tinc el de l'any passat (apadrinat per el Xavi, per cert) i espero comprar-me el d'aquest. Juntament amb ell potser també intentaré aconseguir un nas de pallasso.
dimarts, 16 de març del 2010
Català de l'any
Avui es celebra la gala per anomenar el Català de l'Any 2010. Bé, deixant de banda el que en sí pot comportar aquest reconeixement no tinc cap mena de dubte que el guanyador serà Pep Guardiola. Considero molt lloable el que la resta de finalistes han fet i fan dins les seves especialitats com son dibuix i teatre totes englobades, si volem, dins del mon de la cultura.
De totes maneres el reconeixement que, espero, s'emporti el Pep Guardiola va una mica més enllà de tot això. És cert que cada dia quasi se li fa un reconeixement de la seva tasca però el que va aconseguir durant el 2009 no te preu i no només per les emocions que ha provocat a tots els Barcelonistes sinó per com ho ha aconseguit. La manera de treballar, l'autoexigència, la persistència, la creença en la seva feina, la modèstia, la gran personalitat del seu treball, l'aposta per la gent d'aquest país a l'hora d'aconseguir el màxim a nivell esportiu.... Etc...
No en tinc cap dubte.
De totes maneres el reconeixement que, espero, s'emporti el Pep Guardiola va una mica més enllà de tot això. És cert que cada dia quasi se li fa un reconeixement de la seva tasca però el que va aconseguir durant el 2009 no te preu i no només per les emocions que ha provocat a tots els Barcelonistes sinó per com ho ha aconseguit. La manera de treballar, l'autoexigència, la persistència, la creença en la seva feina, la modèstia, la gran personalitat del seu treball, l'aposta per la gent d'aquest país a l'hora d'aconseguir el màxim a nivell esportiu.... Etc...
No en tinc cap dubte.
dijous, 11 de març del 2010
Empatxos
Ja deia jo que gastar-se 270 milions d'euros en Lioneses podia provocar un gran i greu empatx.
La resta d'opinions proposo que cadascú deixi córrer la imaginació.
Ai Florentino, Florentino.... Quin gustet que ens has donat.
La resta d'opinions proposo que cadascú deixi córrer la imaginació.
Ai Florentino, Florentino.... Quin gustet que ens has donat.
dilluns, 8 de març del 2010
L'amenaça blanca ha arribat.
Era d'esperar i les previsions així ho deien, l'amenaça blanca ha arribat a Catalunya i, de nou, ens ha agafat a tots mig en calçotets. La major part del territori està sota la neu (fins i tot ha nevat, i molt, al Baix Penedès) i les imatges de televisió ens demostren que no estem preparats per tempestes d'aquest estil. De qui és responsabilitat ? No ho se, però m'ho puc imaginar. Ningú podrà dir que no estava avisat ja que durant tot el cap de setmana ens han anat dient que el que ha passat, podia passar. En aquest sentit un 10 als meteoròlegs i un suspès als que havien de prendre mesures. Ara mateix, com també van dir, ja llueixen les estrelles i des de la terrassa de casa puc comprovar-ho, si no hi ha cap novetat demà farà sol, molt fred però sol.
L'altra amenaça blanca que ens ha vingut a tocar els nassos és la que es va produïr dissabte a la nit, el Barça ja no és el líder de la lliga, és co-líder. També es veia a venir que podia passar donat el joc del Barça els darrers partits però no crec que sigui motiu d'alarma, simplement és una circustància del joc.
Ara només ens cal esperar que els mals tràngols passin aviat i entre tots remuntem les situacions difícils, estic segur que el Barça ho farà del que no ho estic tant és que es fagin els deures des de l'administració.
L'altra amenaça blanca que ens ha vingut a tocar els nassos és la que es va produïr dissabte a la nit, el Barça ja no és el líder de la lliga, és co-líder. També es veia a venir que podia passar donat el joc del Barça els darrers partits però no crec que sigui motiu d'alarma, simplement és una circustància del joc.
Ara només ens cal esperar que els mals tràngols passin aviat i entre tots remuntem les situacions difícils, estic segur que el Barça ho farà del que no ho estic tant és que es fagin els deures des de l'administració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)